Capítol 1. Introducció
Hi havia una vegada a un poble anomenat SANTAKO , van fer un cementiri al costat del Ramon Berenguer un institut al costat
Jo acabava de néixer, el dia 31 d’Octubre del 1997.
Estava a l’hospital.
I a la meva mare i a mi ens van donar l’alta, però quan vam sortir de l’hospital, a la meva mare li va donar una mala noticia.
La mala noticia era que el seu gos anomenat Linda, un pastor alemany va morir. La meva mare es va posar molt trista, perquè va ser una gossa que va tenir des de els 14 anys.
Van passar els mesos, i la meva mare li va dir al meu pare que havia vist a la Linda ( la gossa ) passejant per la casa, però només se li veien els ossos.
Ella es va espantar molt i deia que es volia canviar de casa. El meu pare li va dir que no, que era una imaginació o un somni que havia tingut i no es van anar a ningun lloc.
Jo vaig créixer. Ja tenia 1 any. En van regalar un gosset molt petit. A la meva mare li va agradar molt , igual que al meu pare.
Però el meu pare, semblava que havia vist alguna cosa, passejant per la casa. Era la Linda.
Al cap de 1 setmana, el gos petit semblava que estava molt estrany, no era ell...
Ja tenia 5 anys, ja entenia moltes coses de la vida.
Ja arribava el meu aniversari quedava 1 mes estava molt entusiasmat. Jo només volia joguines,joguines i més joguines, era petit i solament m’agradaven aquestes coses.
Ja va arribar el dia tan esperat, ja anava a complir els 6 anys, vaig rebre moltes joguines (cotxes de joguina,teledirigits,ninots i més coses) però també em van regalar una coseta molt petita.. era un gat, que arribava als 2 mesos. Era molt petit, només menjava llet i pernil dols. Era blanc, amb els ulls blaus, molt bonic, encara no sàvia on anar a fer les seves necessitats, i li posaven fulls del diari amb una miqueta de terra per gats, i tenia la cuina plena de terra per tots llocs.
Va anar creixent, no li havia passat res encara era molt sospitós, era l’única mascota que tenia que no li havia passat res. Els meus pares, creien que solament morien els gossos, era la maledicció ‘’ PERRUNA ‘’ en aquella casa, no podien entrar gossos, ni disfressats ni res, podien entrar en aquella casa:
-Gats,ocells,esquirols,cocodrils, tots els animals menys gossos.
En la casa del costat, la família que hi vivia, tenia 2 gossos, i a aquells dos gossos no li havia passat res quan havien passat a la nostra casa. Era molt sospitós, pareixia que només morien els gossos als que teníem afecte, i com a la gossa que tenia la meva mare, les ultimes setmanes de la seva vida, no vam estar amb ella perquè la meva mare estava més fràgil perquè jo, que estava al seu ventre estava apunt de sortir, i vam deixar de costat a la gossa, perquè teníem que estar més atents que ella que per la gossa, i per això la gossa ens va agafar un mal d’ull, perquè quan ella va morir no vam estar al seu costat, i per això creien els meus pares que no podien entrar més gossos a la meva casa.
Ja van trobar una solució , no agafarien ningun gos mentre estiguessin en aquella casa, perquè la gossa va morir a aquella casa. L’olor en la casa no s’anava ni amb sprite ni res, era de la gossa , els meus pares també creien perquè els gossos que entren respiren, i agafen aire amb aquesta olor, i pareix que lis envenena amb aquesta olor. Però això creien perquè ells no oloraven res, solament els sprites , solament els gossos.
Va anar passant el temps el gat va créixer i es va tornar molt bonic, era un gat persa amb el ulls blaus, molt bonic.
Un dia li anaven a banyar perquè els veterinaris no ens van dir res, i nosaltres vam anar a rentar al gat. El gat quan va entrar en contacte amb l’aigua va bufar i va esgarrapar amb les seves ungles afilades a la seva cara i li va fer una ferida bastant gran.
Vam tenir que portar a la meva mare a l’hospital. El meu pare va agafar el cotxe, quan arribaven al Valle Bron, i pluvia , i el meu pare va relliscar amb un bassal i el cotxe es va volcar.
Capítol 4. L’accident.
L’accident va ser molt greu, el meu pare va ser el més malparat de l’accident, el cotxe es va quedar molt malament i el van portar al desballestament, però això no importava, era un objecte material. El primer dia va entrar en coma, la meva mare es va posar molt trista. Ella es va quedar una setmana a l’hospital amb el meu pare, i jo com era tan petit em vaig quedar amb els meus avis. Ella per la nit un dia, quan anava al bany de l’habitació va ver una ombra d’un gos bastant gran, es va espantar, perquè ja s’ha n’avia espantat molt amb el meu pare perquè pensava que ell moriria de l’accident tan fort que vam tenir.
La meva mare es va anar al cap d’una setmana a casa a descansar una mica, però a la tarda va anar a visitar-lo.
Hi havia una vegada a un poble anomenat SANTAKO , van fer un cementiri al costat del Ramon Berenguer un institut al costat
Jo acabava de néixer, el dia 31 d’Octubre del 1997.
Estava a l’hospital.
I a la meva mare i a mi ens van donar l’alta, però quan vam sortir de l’hospital, a la meva mare li va donar una mala noticia.
La mala noticia era que el seu gos anomenat Linda, un pastor alemany va morir. La meva mare es va posar molt trista, perquè va ser una gossa que va tenir des de els 14 anys.
Van passar els mesos, i la meva mare li va dir al meu pare que havia vist a la Linda ( la gossa ) passejant per la casa, però només se li veien els ossos.
Ella es va espantar molt i deia que es volia canviar de casa. El meu pare li va dir que no, que era una imaginació o un somni que havia tingut i no es van anar a ningun lloc.
Jo vaig créixer. Ja tenia 1 any. En van regalar un gosset molt petit. A la meva mare li va agradar molt , igual que al meu pare.
Però el meu pare, semblava que havia vist alguna cosa, passejant per la casa. Era la Linda.
Al cap de 1 setmana, el gos petit semblava que estava molt estrany, no era ell...
Capítol 2. EL meu aniversari.
Ja tenia 5 anys, ja entenia moltes coses de la vida.
Ja arribava el meu aniversari quedava 1 mes estava molt entusiasmat. Jo només volia joguines,joguines i més joguines, era petit i solament m’agradaven aquestes coses.
Ja va arribar el dia tan esperat, ja anava a complir els 6 anys, vaig rebre moltes joguines (cotxes de joguina,teledirigits,ninots i més coses) però també em van regalar una coseta molt petita.. era un gat, que arribava als 2 mesos. Era molt petit, només menjava llet i pernil dols. Era blanc, amb els ulls blaus, molt bonic, encara no sàvia on anar a fer les seves necessitats, i li posaven fulls del diari amb una miqueta de terra per gats, i tenia la cuina plena de terra per tots llocs.
Va anar creixent, no li havia passat res encara era molt sospitós, era l’única mascota que tenia que no li havia passat res. Els meus pares, creien que solament morien els gossos, era la maledicció ‘’ PERRUNA ‘’ en aquella casa, no podien entrar gossos, ni disfressats ni res, podien entrar en aquella casa:
-Gats,ocells,esquirols,cocodrils, tots els animals menys gossos.
En la casa del costat, la família que hi vivia, tenia 2 gossos, i a aquells dos gossos no li havia passat res quan havien passat a la nostra casa. Era molt sospitós, pareixia que només morien els gossos als que teníem afecte, i com a la gossa que tenia la meva mare, les ultimes setmanes de la seva vida, no vam estar amb ella perquè la meva mare estava més fràgil perquè jo, que estava al seu ventre estava apunt de sortir, i vam deixar de costat a la gossa, perquè teníem que estar més atents que ella que per la gossa, i per això la gossa ens va agafar un mal d’ull, perquè quan ella va morir no vam estar al seu costat, i per això creien els meus pares que no podien entrar més gossos a la meva casa.
Ja van trobar una solució , no agafarien ningun gos mentre estiguessin en aquella casa, perquè la gossa va morir a aquella casa. L’olor en la casa no s’anava ni amb sprite ni res, era de la gossa , els meus pares també creien perquè els gossos que entren respiren, i agafen aire amb aquesta olor, i pareix que lis envenena amb aquesta olor. Però això creien perquè ells no oloraven res, solament els sprites , solament els gossos.
Va anar passant el temps el gat va créixer i es va tornar molt bonic, era un gat persa amb el ulls blaus, molt bonic.
Un dia li anaven a banyar perquè els veterinaris no ens van dir res, i nosaltres vam anar a rentar al gat. El gat quan va entrar en contacte amb l’aigua va bufar i va esgarrapar amb les seves ungles afilades a la seva cara i li va fer una ferida bastant gran.
Vam tenir que portar a la meva mare a l’hospital. El meu pare va agafar el cotxe, quan arribaven al Valle Bron, i pluvia , i el meu pare va relliscar amb un bassal i el cotxe es va volcar.
Capítol 4. L’accident.
L’accident va ser molt greu, el meu pare va ser el més malparat de l’accident, el cotxe es va quedar molt malament i el van portar al desballestament, però això no importava, era un objecte material. El primer dia va entrar en coma, la meva mare es va posar molt trista. Ella es va quedar una setmana a l’hospital amb el meu pare, i jo com era tan petit em vaig quedar amb els meus avis. Ella per la nit un dia, quan anava al bany de l’habitació va ver una ombra d’un gos bastant gran, es va espantar, perquè ja s’ha n’avia espantat molt amb el meu pare perquè pensava que ell moriria de l’accident tan fort que vam tenir.
La meva mare es va anar al cap d’una setmana a casa a descansar una mica, però a la tarda va anar a visitar-lo.
